Hi ha dues maneres de classificar els desfibril·ladors externs: pel model descàrrega i pel tipus d’usuari.
Tipus d’usuari
En funció del preparat que pugui estar un usuari a l’hora de fer servir un desfibril·lador o si aquest té coneixements i experiència en el sector sanitari o fins i tot en RCP (Reanimació Cardiopulmonar), podem trobar tres tipus de desfibril·ladors, encara que des de BATEGA ens agrada fer especial èmfasi que sempre hi ha models que poden fer-se servir per personal sense cap experiència.
- Manuals : ha de ser usat per personal qualificat a causa de les seves funcions complexes, només està autoritzat el seu ús a Europa a personal sanitari entrenat.
- Automàtics : aquests desfibril·ladors apliquen la descàrrega sense avís previ, la qual cosa resulta molt perillós per a la persona que assisteix a la víctima, per això estan en desús. No obstant això, la seva terminologia DEA se segueix utilitzant, ja que eren els únics desfibril·ladors externs utilitzats antigament.
- Semiautomàtics : es tracta de desfibril·ladors d’ús públic que adverteixen en el moment de la descàrrega i indiquen que cal separar-se del pacient i prémer el botó que activarà la desfibril·lació. Es tracta de dispositius que requereixen poca capacitació per part de l’usuari, ja que l’aparell va indicant els passos que cal seguir, i en alguns desfibril·ladors també tenim l’ajuda d’un especialista en emergències a través d’un dispositiu adaptat al mateix equip. Actualment podem trobar aquests desfibril·ladors al metro, empreses, aeroports, escoles, museus, llocs de gran aforament. La seva nomenclatura és DESA, encara que moltes vegades es fa servir l’antiga de DEA.
Per descàrrega:
- Monofàsics : compta amb un corrent que s’efectua en una sola direcció, la qual cosa suposa una alta dosi de descàrrega en tres xocs de 200, 300 i 360.
- Bifàsics : es tracta de desfibril·ladors més avançats, la qual cosa fa que necessitin fins a un 40% menys d’energia i en conseqüència produeixen un dany miocàrdic menor. És un corrent doble, ja que canvia de polaritat durant el xoc, amb una administració de tres xocs de 150. Són desfibril·ladors més eficaços ia més tenen una menor despesa d’energia que aquells que utilitzen ona monofàsica.
La normativa sobre instal·lació de desfibril·ladors està delegada a les respectives comunitats autònomes. En moltes ja existeix l’obligatorietat d’instal·lació de desfibril·ladors en espais públics amb gran afluència de persones.
A Batega portem més de 15 anys protegint les persones, instal·lant desfibril·ladors per així crear zones cardioprotegides. Perquè a Espanya cada 20 minuts mor una persona d’atur cardíac. Majoritàriament això es pot evitar gràcies a un desfibril·lador.