MADRID, 14 Maig
(EUROPA PRESS) –
Més del 75 per cent de les víctimes d’una aturada cardíaca es troben molt lluny d’un desfibril·lador extern automàtic en el moment en què l’atac al cor té lloc, segons una nova investigació de la Universitat de Pennsilvània, a Estats Units, que ha estat presentada en la reunió anual de la Society for Academic Emergency Medicine.
Aquesta troballa pot oferir una important pista sobre per què, malgrat les campanyes de sensibilització sobre equips de Desfibril·lació Externa Automàtica (AED per les seves sigles en anglès, DEA en català), i Resucitación Cardiopulmonar (CPR, per les seves sigles en anglès), dels Estats Units, les seves taxes d’ús segueixen sent pobres.
S’estima que s’han venut un milió de DEA als Estats Units -situant-los en aeroports, casinos, centres comercials, centres recreatius, gimnasos i molts altres llocs públics-, però com no estan subjectes a les mateixes regulacions de la FDA (Agència d’Aliments i Medicaments) per als dispositius mèdics implantables, no és clar exactament on es localitzen, o si estan en llocs on les persones són més propenses a sofrir aturades cardíaques.
En el nou estudi, els investigadors van identidficar 3.483 llocs on han tingut lloc aturadas cardiacs, fora dels hospitals, i les ubicacions de 2.314 DEA en tot el comtat de Filadèlfia. Els DEA, utilitzats perquè el cor recuperi el seu ritme normal, es troben més comunament, en escoles i campus universitaris (un 30 per cent), en edificis d’oficines (un 22 per cent), i en edificis residencials (un 4 per cent).
No obstant això, només el 7 per cent de les aturades cardíaques es van produir dins d’un radi de 60 metres d’un DEA; el 10 per cent es va produir en un radi de 120 metres; i un 21 per cent a 180 metres. Atès que les possibilitats de supervivència de les víctimes disminueixen un 10 per cent amb cada minut que passa sense atenció, les persones que es queden commocionades durant sis minuts, o més, després d’un atac cardíac, tenen taxes de supervivència molt baixes.
“Els DEA són una part essencial de la ‘cadena de supervivència’ necessària per salvar a les víctimes d’una aturada cardíaca”, afirma l’autora principal, Raina Merchant, professora de Medicina d’Urgències, qui afegeix que, “no obstant això, els DEA, en general, no estan disponibles durant l’aturada cardíaca. Sense un DEA, les víctimes d’un atac al cor passen diversos minuts esperant als médics, un temps que pot significar la diferència entre la vida i la mort”.
Els investigadors subratllen la necessitat de, no només col·locar els DEA en zones més estratègiques, sinó també trobar formes innovadores d’ajudar a la gent a localitzar-los fàcilment, i usar-los en situacions d’emergència.
El passat hivern, un equip d’investigadors de la Universitat de Pennsilvània va dur a terme el MyHeartMap Challenge, un concurs que va portar als residents de Filadèlfia als carrers, per localitzar, capturar i mapear, a través d’una aplicació de smartphone, les ubicacions de tots els DEA de la ciutat. Més de 350 equips i individus van participar en el concurs, buscant més d’1.500 DEA, en prop de 800 edificis a Filadèlfia. Els dos primers classificats van rebre 9.000 dòlars cadascun, i les dades recollides es van utilitzar per crear una aplicació mòbil per ajudar a localitzar el DEA més proper, durant una urgència.
Merchant conclou que “hem d’assegurar que els DEA es troben en llocs on siguin més útils i accessibles, i desenvolupar formes de fer que la gent sàpiga on trobar-los ràpidament, quan se’ls necessita”.