Les grans superfícies i els estadis esportius estan obligats per decret a implantar els aparells per prevenir morts sobtades per parada cardíaca
Font: Diario de Sevilla
Data: 10.03.2012
Els espais públics i privats amb una gran afluència estan obligats a instal·lar desfibril·ladors externs automatitzats en el termini d’un any. El decret 22/2012 publicat en el BOJA (Boletín Oficial de la Junta de Andalusia) el passat 7 de març estableix a més que els responsables d’aquests establiments hauran de garantir la disponibilitat de personal habilitat per al maneig d’aquests aparells terapèutics durant tot l’horari d’obertura al públic.
Una altra de les mesures que estableix aquesta normativa obliga a la Consejería de Salud a la creació d’un mapa complet del desplegament a Andalusia dels desfibril·ladors que es troben instal·lats fora de l’àmbit hospitalaris amb l’objecte que tots els professionals d’Emergències coneguin la ubicació del més proper en cas de necessitat.
Es tracta d’una sèrie de mesures encaminades a frenar les morts sobtades per parades cardíaques que es produeixen fora de l’àmbit hospitalari.
S’estima que cada any es produeixen a Espanya més de 24.500 parades cardíaques; el que equival a una mitjana d’una parada cardíaca cada 20 minutos, ocasionant quatre vegades més morts que els accidents de trànsit. L’actuació precoç davant un esvaïment és crucial per a la supervivència.
Els desfibril·ladors semiautomàtics són l’instrument terapèutic més eficaç contra la fibril·lació ventricular, principal causa de mort sobtada per parada cardíaca. A Andalusia la supervivència davant aquests greus problemes de cor gira entre el 3% i el 5% dels casos, molt per sota d’altres comunitats autònomes com Galícia, on és del 12%; o Madrid, que és del 10%.
Semes-Andalucía, la societat científica que aglutina als professionals d’Urgències i Emergències, aplaudeix la publicació definitiva del decret que obliga la creació d’espais cardioprotegits. “Aquest decret ens col·loca al mateix nivell que altres comunitats autònomes i contribuirà a millorar la supervivència per parada cardíaca”, explica Fernando Ayuso, president de Semes-Andalucía, qui va recordar ahir que des de 1999 la societat que presideix està lluitant per la implantació de desfibril·ladors en llocs on solen transitar moltes persones, com a mesura de protecció de la salut. Els complexos esportius als quals solen acudir 500 persones o més al dia, els aeroports, ports comercials, estacions de metro que registrin una mitjana de 5.000 persones diàries i grans superfícies comercials, així com establiments amb grans aforaments, com poden ser els auditoris o les places de toros, són alguns dels espais que estan obligats a comptar amb desfibril·ladors. Segons els càlculs de Semes, a la província de Sevilla només en els estadis esportius es requereix la implantació d’uns 140 desfibril·ladors. El decret que regula el seu ús contempla a més una sèrie d’infraccions i sancions en cas d’incompliment.
Molt abans de la publicació d’aquesta normativa, la Universitat de Sevilla o l’aeroport de Sant Pablo ja comptaven amb desfibril·ladors. En el cas de la Sevillana són vàries les facultats dotades amb aquests instruments terapèutics com els edificis de Química, Odontologia, Medicina,Infermeria, Fisioteràpia i Podologia, així com el Sadus. La institució acadèmica va començar a instal·lar desfibril·ladors fa dos anys. En l’aeroport de Sant Pablo, una vintena d’empleats van rebre fa un any formació per atendre parades cardiorrespiratòries. L’aeròdrom compta amb quatre desfibril·ladors semiautomàtics a l’edifici terminal. Aquests dispositius són de fàcil maneig, si bé requereixen d’un entrenament per a això. “El propi desfibril·lador detecta les arítmies i indica si la persona necessita d’una descàrrega”, explica Ayuso. Aquests aparells transmeten impulsos elèctrics que permeten eliminar els curtcircuits en el cor causants de la parada de l’òrgan vital i aconsegueixen, d’aquesta manera, la recuperació del ritme normal dels batecs. La fibril·lació ventricular és la responsable inicial de fins a un 85% de les parades cardíaques extrahospitalarias. L’experiència acumulada en les Unitats de Vigilància intensiva demostra que l’efectivitat de la desfibril·lació primerenca en la recuperació d’un ritme cardíac eficaç és del 90% quan és possible efectuar la desfibril·lació en el primer minut d’evolució de la fibril·lació ventricular.
Aquesta efectivitat disminueix molt ràpidament; concretament, per cada minut de retard en desfibrilar es redueix la supervivència en un 7-10%, de manera que després de 10 minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes.