Entrevista. Antonio Caballero.
President del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar
El metge Antonio Caballero assegura que a Espanya es registra un cas de mort sobtada cada vint minuts Antonio Caballero és mèdic de família i d’Urgències de l’Hospital Vigen de la Rosada de Sevilla i president del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar.
Recentment ha estat a Palma, on ha participat en la reunió del grup d’Urgències de la Societat Espanyola de Medicina de Família.
-Quants casos de mort sobtada cardíaca es donen cada any a Espanya?
-A Europa es donen uns 700.000 i a Espanya, 25.000, la qual cosa equival a un cas cada 20 minutos. Més de la meitat són homes.
-Quantes s’eviten gràcies a una intervenció eficaç?
– Els grups de treball sobre aquesta matèria comuniquen entre un 45% i un 75% de supervivència, depenent del temps que es trigui a actuar. -La velocitat de l’assistència és crucial. -Els primers deu minuts són essencials. Cada minut de retard a donar una descàrrega elèctrica cauen un 10% les possibilitats de supervivència.
¿Quin paper juga el massatge cardíac en la reanimació?
-Quan una persona sofreix una arítmia maligna o fibril·lació, a mesura que passen els minuts aquesta arítmia va deteriorant-se fins a arribar a una absència de ritme cardíac, la asistolia, que ja no respon a gairebé cap tractament i és pràcticament irreversible. L’única manera de revertir aquesta situació i fer que aquest cor pugui respondre a la descàrrega és fer massatge cardíac i boca a boca. Està demostrant que el massatge és el més útil. Per això els americans fa anys que recomanen que ho sàpiga practicar molta gent.
-¿Des de quan està estès l’ús de desfibril·ladors semiautomàtics?
-Als hospitals fa temps que hi ha desfibril·ladors manuals. Els semiautomàtics estan estesos des de fa uns 15 anys. Són molt senzills d’utilitzar i compten amb un programa informàtic que fa impossible que s’apliqui una descàrrega a algú que no ho necessita.
-¿En quins llocs es recomana situar aquests dispositius?
-A Espanya no hi ha una llei que estableixi on han d’estar. En altres països està definit i se solen situar en llocs on es registren grans aglomeracions de gent, com a centres comercials o esdeveniments esportius.
A Balears se situen en platges.
-Aquí, probablement, en una platja o en un hotel amb molt volum de gent és més rendible tenir un desfibril·lador que un aparell contra incendis.
¿Així, recomana col·locar-los en els establiments hotelers?
-Seria bo. Fa uns mesos en un hotel d’una cadena va morir un cardiòleg de mort sobtada cardíaca. L’establiment no tenia desfibril·lador, però no hi havia res que objectar perquè no hi ha una norma que obligui a tenir-ho. Així i tot, crec que aquesta cadena va decidir implantar-los. És una cosa que val poc diners. -A Estats Units hi ha els qui tenen aquests aparells a casa. -I en molts casinos. Hi ha estudis que mostren que és més fàcil sobreviure a una mort sobtada cardíaca en determinats casinos d’Amèrica del Nord que en altres àmbits fins i tot sanitaris perquè estan molt bé dotats.
¿Quina és la funció del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar?
Reuneix a totes les societats científiques del país per garantir no només que l’ensenyament sinó la manera de treballar en hospitals i centres de salut sigui igual i conforme a les normes europees. Està tot consensuat perquè treballem tots a una .
Després això hauria d’arribar a la societat.
-La reanimació cardiopulmonar bàsica (fonamentalment massatge cardíac i boca a boca) és alguna cosa que haurien de saber fer tots els ciutadans. Són coses molt senzilles que marquen la diferència entre que una persona mori en molt poc temps o pugui sobreviure.
-¿Va ser inevitable el cas de Porta?
-És molt difícil saber si les coses podien haver estat d’una altra manera i no mereix la pena mirar enrere. Sí mereix la pena furgar en els fòrums científics, amb la finalitat de millorar no per alarmar. Ha d’haver-hi més gent que sàpiga fer RCP bàsica i més desfibril·ladors semiautomàtics perquè siguin accessibles en poc temps.
Font: Diario de Mallorca