Metges d’Harvard han revisat dades d’11 milions de corredors
El risc de mort sobtada en maratons no és superior al d’altres esports
Font: LA VANGUARDIA
Data: 12/12/2011
Qualsevol persona que corri maratons o mitges maratons hauria de realitzar-se una revisió mèdica cardíaca per saber si el seu cor pot resistir esforços extrems, segons es desprèn de l’estudi més exhaustiu realitzat al món sobre el risc de mort sobtada en carreres de llarga distància.
L’estudi, que ha analitzat carreres en les quals han participat onze milions de persones a Estats Units entre el 2000 i el 2010, ha detectat que un de cada 111.000 homes i una de cada 625.000 dones van sofrir una aturada cardíaca. Es tracta d’un risc baix en comparació del d’altres activitats esportives, conclouen els autors de l’estudi, que avui presenten els seus resultats en la revista The New England Journal of Medicine.
“Els nostres resultats són tranquil·litzadors; mostren que les carreres de llarga distància són una activitat generalment segura i ben tolerada”, ha explicat per correu electrònic Aaron Baggish, coordinador de l’estudi, de l’Escola de Medicina d’Harvard (EUA).
Però totes les aturades cardíaques registrades eren evitables, adverteixen els investigadors. En la seva majoria es van deure a dos tipus de trastorns cardíacs que s’haguessin detectat si els corredors s’haguessin fet una revisió mèdica. Es va registrar també un cas aïllat de mort per cop de calor (en què la temperatura interna puja tant que l’organisme perd la capacitat de regular-la) i dues per hiponatremia (és a dir, dèficit de sodi, en corredors que no van recuperar les sals que havien perdut per la suor).
Les revisions mèdiques cardíaques que haguessin pogut prevenir aquestes aturades cardíaques “són senzilles i assequibles”, va explicar ahir Josep Brugada, director de la unitat de cardiologia esportiva de l’hospital Clínic i pioner en la implantació d’aquestes revisions mèdiques a Espanya. Senzills: es basen en un electrocardiograma, que es pot complementar amb una prova d’esforç i, si els resultats de les proves suggereixen algun possible problema, amb una ecografia del cor; en una minoria de casos, després de l’ecografia, pot ser precisa també una ressonància magnètica. I assequibles: encara que els preus varien segons els centres mèdics, un electrocardiograma pot costar menys de 50 euros i una prova d’esforç o una ecografia, menys de 100 euros cadascuna.
“A Itàlia aquestes proves són obligatòries per llei per a qualsevol persona que faci esport, la qual cosa ha permès reduir dràsticament la mortalitat cardíaca en adults joves”, va explicar Brugada. “A Espanya, com a Estats Units, la majoria de persones que corren maratons i mitges maratons mai s’han fet una revisió mèdica cardíaca. Des del Clínic defensem aquestes revisions mèdiques no només per a corredors de llargues distàncies sinó per a qualsevol persona que practiqui activitat física de manera habitual”.
L’estudi d’Harvard revela que el risc d’aturada cardíaca en carreres de llarga distància és unes cinc vegades major en homes que en dones. Si entre els homes es va registrar una aturada cardíaca per cada 111.000 participants, en dones només es va registrar un per cada 625.000. Aquest resultat coincideix amb el d’estudis anteriors que han observat que els homes tenen més predisposició a sofrir aturades cardíaques en situacions d’esforç intens. Encara que les causes d’aquest fenomen no es coneixen amb precisió, els investigadors d’Harvard apunten que tal vegada hi ha més trastorns cardíacs no diagnosticats en la població masculina.
Els resultats de l’estudi alerten contra la falsa sensació de seguretat que pot donar el fet d’haver corregut des de fa anys, d’haver entrenat molt o d’haver participat abans en unes altres maratons: les víctimes mortals d’aturades cardíaques tenien una mitjana d’onze anys d’experiència com a corredors, entrenaven 67 quilòmetres per setmana i ja havien corregut una mitjana d’entre una i dues maratons.
Tampoc el fet de ser jove és motiu per no fer-se una revisió mèdica cardíaca si es vol córrer una marató. Les edats de les víctimes mortals de l’estudi americà anaven des dels 22 als 60 anys, amb una mitjana d’edat de 34. Això s’explica perquè hi ha dues patologies diferents que causen la majoria d’aturades cardíaques en atletes. Entre atletes joves predomina la cardiomiopatía hipertrófica, que es caracteritza per un augment del grossor del múscul cardíac i que pot degenerar en una arítmia fatal. En atletes de més de 40 anys, en canvi, és més habitual la arteriosclerosis, que provoca una falta de sang en les artèries coronàries.
“Una de cada 500 persones tenen cardiomiopatía hipertrófica en la població general”, va recordar ahir Josep Brugada. “Si desenes de milers de persones s’inscriuen en maratons sense haver-se fet una revisió mèdica cardíaca, és inevitable que de tant en tant es produeixin morts sobtades que es podrien haver evitat”.
Una observació preocupant, segons l’investigador Aaron Baggish, és que el risc d’aturada cardíaca entre els participants en maratons ha augmentat al llarg de l’última dècada. Si en el període 2000-2004 es va registrar una aturada cardíaca per cada 141.000 homes, en el període 2005-2010 es va registrar gairebé el triple: un per cada 49.000. La raó és que “cada vegada més persones que estan en baixa forma i tenen més risc cardiovascular s’aficionen a córrer”, declara Baggish. Encara que córrer sol ser saludable per a aquestes persones, afegeix, participar en maratons sense haver fet abans una revisió mèdica pot resultar perillós.
